Fer Espina, a les portes dels 53 anys, comparteix amb passió les experiències que ha viscut en el món de la natació d’extrem en una entrevista per la Vanguardia. En la recent conversa, va rememorar un esdeveniment fascinant ocorregut fa dos anys, quan nedava de nit entre l’illa Santa Catalina i el port de San Pedro, a Los Ángeles. “La ruta del Canal Catalina és un recorregut de 32 quilòmetres que vaig cobrir en onze hores”, explica, amb un somriure, que reflecteix tant l’orgull com la intensitat d’aquella experiència.
El nedador va descriure un moment singular: “Després de tantes hores nedant, els moviments repetitius i el profund estat de concentració et submergeixen en un estat diferent del de la terra. Fins i tot, vaig sentir que el meu pare, Jorge, que havia mort un any abans i no sabia nedar, nedava al meu costat. Vam parlar de la vida durant mitja hora.” La connexió amb el seu pare, mort i absent, va ser tan vívida que va comparar-la amb un somni en què interactuava sense despertar-se.
En arribar a la costa, els que el van acompanyar en kayak li van explicar que, durant tres hores, un grup de llops marins havia voletejat al seu voltant. “No em vaig assabentar de res”, va admetre amb una rialla.
Espina no té por dels taurons, malgrat les estadístiques que indiquen que entre cinc i deu persones moren a l’any per atacs de taurons. “A mi em fan por els éssers vius, no els morts”, va afirmar amb fermesa, mentre feia un paral·lelisme sorprenent: “Entre deu i vint persones moren cada any per atacs de vaques. I no els tenim por.”
Amb una gran quantitat d’experiències a les espatlles, Espina ha completat la Triple Corona de la World Open Water Swimming Association (WOWSA). Això inclou la travessia del canal de la Mànega, de 46 km entre Dover i Calais, que va fer en quinze hores en aigües que oscil·laven entre els 15 i 18 graus, així com rodejar Manhattan, on va aconseguir la doble volta, amb un total de 92 km.
La seva passió per la natació va començar a Buenos Aires, on va nedar fins als 18 anys, moment en què va haver de deixar-ho per dedicar-se als estudis d’enginyeria. “Els meus pares m’havien inculcat que estudiar era imprescindible. Vaig deixar la natació, però sempre vaig mantenir una connexió amb l’aigua”, va explicar, recordant que va jugar a waterpolo i fins i tot va fer un curs de submarinisme.
Després de vint anys a Barcelona, va decidir tornar a l’aigua: “A la primera sessió només vaig nedar 400 metres i em vaig sentir esgotat, però l’endemà ja hi era de nou. Un any més tard, travessava l’Estret de Gibraltar.” El seu compromís és tan ferm que entrena sis dies a la setmana al Club Natació Atlètic-Barceloneta, alternant entre piscines i mar, amb el somni de culminar la Doble Triple Corona. La seva dedicació es veu reflectida en la seva participació propera en la Radikal Ocean52 com a federat del CN AquaMàsters, una prova de 7 quilòmetres que uneix Calella de Palafrugell i Llafranc.
Espina és un exemple de com la passió, la superació i la connexió amb el mar poden transformar les experiències de vida en autèntiques aventures espirituals i físiques.
Informació de la crònica extreta de l’entrevista de La Vanguardia. Veure entrevista