Anna Garcia i Ribas (Manresa 1968) és la primera dona que es converteix en Presidenta del Comitè Català d’Àrbitres en un any molt especial tant per la Federació Catalana de Natació com pel Comitè Català d’Àrbitres. 2021 Centenari de la FCN i 2022 Centenari del Comitè Català d’Àrbitres.
Anna Garcia és psicòloga i ha treballat durant 20 anys com a directora de recursos humans en diverses multinacionals, ara es dedica professionalment al coaching i la formació en temes de creixement personal i benestar emocional. L’Anna va accedir al càrrec de Presidenta a mitjans d’aquest any, era ja vicepresidenta i el President, Sergio Galindo va optar al càrrec de President del Comité Nacional de Árbitros de la RFEN i per tant, l’Anna va agafar el càrrec de Presidenta el 27 de maig de 2021, convertint-se així en la primera dona presidenta del Comitè Català d’Àrbitres.
Anna Garcia, primera dona presidenta del CCA, com ho portes?
És un orgull i honor poder ser la presidenta del CCA, no és fàcil, perquè som molts i hi ha molta competició i moltes casuístiques, però crec que ha arribat el moment de poder tornar-li a l’arbitratge el que ell m’ha donat a mi. Porto una vida lligada a les piscines. Sóc àrbitre de natació des dels 21 anys, també sóc auxiliar de wàterpolo i he estat nedadora del CN Manresa fins als 20 anys. A més de ser entrenadora de base i sempre he estat involucrada amb el club. La meva vida sempre ha girat entorn les piscines i les aigües obertes, accedeixo a Àrbitre Nacional de Natació al 2010 i em converteixo en jutge internacional (LEN) d’aigües obertes al 2017.
Hi ha més de 700 àrbitres catalans, amb un nombre altíssim de competicions cada setmana i al cap de l’any amb més de 4.000 actuacions, com es gestiona tot això?
La FCN és una gran federació, amb moltíssima competició i una història increïble d’èxits esportius. Per tant, es gestiona amb molta responsabilitat i entenent molt bé què vol dir ser àrbitre i perquè hem de servir i aportar el nostre gra de sorra a la història de l’esport.
“ Ha arribat el moment de poder tornar-li a l’arbitratge el que ell m’ha donat a mi ”
I com es fa?
Primerament entenent qui som i què fem. Els àrbitres som una part molt important de l’engranatge de l’esport de competició, som qui marquem els límits i garantim que tothom competeixi en les mateixes condicions. Per això necessitem tenir un alt coneixement del reglament. Les nostres decisions són molt visibles, prenem decisions sota pressió, i en aquest sentit ens hem de formar per encertar en les nostres decisions. Només amb la formació el col·lectiu pot perviure amb el temps.
Perquè els temps canvien, i ara no és el mateix ser jutge de natació que als anys 50, per exemple, ha entrat en joc un nou element, la tecnologia, què en penses?
Els àrbitres hem d’evolucionar perquè tot evoluciona i hem de saber conviure amb la tecnologia, perquè la tecnologia ens ajuda i serveix per a fer més just l’esport d’alta competició. Per tant, la tecnologia la veig com un element fantàstic que hem de saber fer servir, però evidentment la tecnologia no hi és sempre. En competicions locals només tenim el nostre ull, el nostre coneixement del reglament i la nostra experiència. I és una molt bona manera de formar-te i agafar experiència.
“Les nostres decisions són molt visibles, prenem decisions sota pressió, i en aquest sentit ens
hem de formar per encertar en les nostres decisions.”
Quines seran les teves properes actuacions com a Presidenta del CCA?
Tinc una idea molt clara del què vull fer, perquè crec que és el què necessitem per seguir essent un col·lectiu tan potent com som. Tinc una aposta molt clara per la formació que ens permeti unificar criteris arbitrals; fomentar el treball en equip, imprescindible per millorar entre tots; compartir les experiències internacionals, buscar nous àrbitres i motivar els joves i per descomptat detectar el talent.
Què necessita tenir un àrbitre/jutge. Quines qualitats es requereixen?
Primer de tot i imprescindible, has d’estimar l’esport, l’esport de competició. Crec que per ser un bon àrbitre necessites ser una persona íntegre, amb un tarannà conciliador i capacitat per treballar en equip. També és molt important saber acceptar la crítica i gestionar la pressió i has de tenir seguretat amb tu mateix. A més a més, has de conèixer molt bé el reglament.
La història dels i les àrbitres catalans ha estat mancada de dones en càrrecs de rellevància, només a partir dels anys 80 les dones van començar a ser àrbitres i jutges en la mateixa quantitat que els homes i en aquests moments hi ha nombres bastant similars tant d’homes com de dones que actuen en qualsevol de les categories arbitrals. En aquest sentit cal destacar 3 noms: Carme Ponsatí que va ser la primera dona àrbitre i al 1960 va entrar també al CNA, Maria Riba que al 1986 va ser presidenta de la junta gestora del Comitè Català només durant pocs mesos i ara Anna Garcia que és la Presidenta del CCA, cent anys després de la seva constitució una dona arriba al càrrec de Presidenta.
